Ja estem a Barcelona!!!

Ja hem arribat després de tot un dia de viatge (ahir) i dormir una nit a Londres.

La veritat és que ahir quan vam veure de nou l'aeroport de Kathmandú ja de dia, sí que el vam veure una mica més gran de la impressió que ens va donar quan vem arribar. Casi que dels dos pisos que vam dir, potser en té tres! je je je

Ens hem divertit molt al Nepal, però aquests últims dies amb l'estómac girat ja pregonaven per un bon menjar mediterrani! ;) Així que arribem de nou a la llar amb alegria, que encara que ara necessitem descans, segur que en uns dies la ment ja anirà obrint-se mica a mica camí amb intencions d'explorar nous mons... però això ja serà una altra història !

Una vegada arribes aquí, al teu piset i comences a fer alguna cosa d'ordre, la primera impressió que t'entra a la consciència és lo bé que estem, i que podem estar molt contents de tot el que tenim que per altres llocs amb ben poqueta cosa són molt feliços...

Ja és el nostre darrer dia sencer al Nepal ! Una mica tristos d'haver de deixar el país però ben satisfets de tot el que ens ha aportat el viatge.

A grans trets el Nepal es gaudeix molt millor lluny de la capital ! :P Je je je , tampoc no és que estiguem influïts pels "dolors d'estómac" agafats aquí en aquesta regió, però hem percebut que coincidim amb la majoria de gent amb qui hem anat interactuant aquestes setmanes. És cert també que particularment sempre ens han agradat més els poblets que les ciutats, però en aquesta ocasió i després de tossir tota la merda que et menges a Kathmandú no hi ha color !

El Nepal es viu des dels pobles, encaminant-se cap a les muntanyes, coneixent la gent més autèntica (i més honrada !), veient les seves festes, respirant el seu aire pur (lluny de Kathmandú !!!) i les seves aigües netes (idem). Qui ve al Nepal li ha d'agradar caminar sens dubte. Cal tornar i fer-se un trekking més heavy carallu !!!! XD

Ja que tenint una estoneta del dia encara per veure alguna cosa, Shishir ens porta cap al Sud de la vall. Encara que a prop de la capital, ja es nota la diferència quan arribes a altres poblets... En aquest cas ens arribem per Kirtipur, que també s'hi hagi enfilat en un turó dalt de la vall, amb explèndides vistes de Kathmandú i amb un temple-fortalesa amb una gran situació estratègica. Històricament és coneguda com un emplaçament que va costar molt de conquerir i que per aquest motiu, una vegada va ser conquerida, es va ordenar tallar el nas tots els homes.



Seguint una mica de la classe d'història, es diu (i ho recolzen dades geològiques) que la vall de Kathmandú anteriorment estava coberta per un enorme llac. Doncs un pajarraco (és que no recordo el nom :P) amb el seu enorme ganivet va tallar per un costat la vall perquè sortís tot l'aigua i pogués ser habitat per la gent que ara l'ocupa. Doncs aquest és el lloc per on es va tallar el tema :



També ens arribem a Bungamati, una altra vila newar que roman oblidada pel turisme de masses i tornen a ser pobles per on només caminem nosaltres com a representació occidental !



Aquest indret és conegut també pels seus "chilis" i alls que podem veure penjats de tots els balcons assecant-se al Sol.





Demà a la 5:00 a.m. dempeus que s'inicia el nostre viatge de tornada a Catalunya ! De nou via Bareihn per arribar a Londres i fer nit allà.

NAMASTE NEPAL !!!

Avui coneixem a la fi personalment Raquel, voluntària de cooperació de la fundació Vicki Sherpa. Amb ella contactem des de Barcelona a través del vincle existent entre aquesta organització i Intervida.

Visitem una escola que tenen a la ciutat de Kathmandú destinada als nens de les famílies més pobres i amb menys recursos. En el moment d'admissions de nous alumnes, es desplacen fins a les cases d'aquestes famílies i seleccionen a aquells nens (un per família, per a que el màxim de famílies tinguin les mateixes oportunitats) que es vegin en les pitjors situacions. La selecció és bastant dura. Per posar un exemple, de vegades suposa escollir a un nen entre dos germans bessons...

De camí a l'escola veiem el terreny a on Intervida destina inversions per construir una nova escola. Ens comenten que els anirà molt bé degut a la proximitat amb l'actual escola. Si tot va bé en una setmana comencen a construïr.

L'escola té molt bona pinta, està molt ben conservada, mantinguda i neta ! Cosa que no podem dir del que hem anat veient de cap a cap del país durant aquestes setmanes que portem per aquí.



Que pena que algun desgraciat els va tirar a baix el que era la cuina-menjador per algun desacord extrany de terrenys. Però vaja, que aquí poc pensen en nens pobres desfavorits...

Acullen un parell de nenes amb serioses discapacitats motiu pel qual havien estat rebutjades de múltiples centres.

Assistim a una divertida assemblea que es realitza cada dia just abans d'iniciar les classes. Es reuneix tots els nens (dividits per edats) i es motiva a la meditació i relaxació. Els nens han de pensar en tres objectius a millorar al llarg de la jornada i, posteriorment, indicar un motiu pel qual donar gràcies o demanar perdó. Cada nen s'aixeca i emet el seu breu discurs abans d'encaminar-se cap a la seva classe... Al final del dia, es realitza una altra assemblea on els nens expliquen en quin percentatge han resolt els seus objectius.

Aquí ens assabentem que "Xavi" en nepalès significa : "Clau"!!! :O ... que porta deu abrir...!¿? je je je

Després de la visita a l'escola, ens dirigim a l'altra punta de la ciutat per veure un orfenat que també gestiona la fundació. També té molt bona pinta tant les infraestructures com el material escolar i les habitacions a on dormen els nens.



El primer que veiem és la jungla ! Sí, cert hi ha una jungla ! Tant sols entrar en ella s'abalancen sobre tu petits dimoniets meitat-humans meitat-micos que se't pugen a sobre tal i com si tu fossis un arbre. Evidentment et parlen i et diuen de tot i com és habitual nosaltres no ens assabentem de res...



Quan aconseguim sortir de la jungla, veiem la resta de pisos de l'edifici, amb nens més tranquils (una mica més grans :P) amb les seves diferents activitats. Classes netes, ordenades i molt ben cuidades, així com els dormitoris i la cuina més neta que hem vist del Nepal !



La veritat és que estan fent un extraordinari treball a més d'anar lluitant contra la corrupció que existeix a les altes esferes del país.

Aquesta ciutat, anomenada en nepalès Bhadgaon (ciutat de l'arròs) és la tercera ciutat més gran de la vall. Lliure de trànsit, conserva intactes les seves tradicions. Precisament en no existir tant trànsit, caminar pels seus carrers és tot un plaer.





Es pot veure una ciutat molt ben conservada i molt més neta que Kathmandú. També és coneguda per les seves tradicions artesanes com es pot anar observant als seus nombrosos comerços. Igual de famós és el seu iogurt.

La major part dels Nepalesos són vegetarians, ja sigui per elecció com per necessitat.

Els menjars gairebé sempre consisteixen en un plat anomenat daal bhaat tarkari,sopa de llenties (dal) amb espècies acompanyada d’arròs (bhat) bullit i verdures saltejades, que variaran en funció de l’època de l’any i la zona.



Amb una mica de sort anirà acompanyat d'un plat d'achar (adobat) i potser una mica de chapati (pa indi), dahi (quallada o iogurt) o papad (cruixents tortetes fines fregides).



La carn, poc habitual, s'anomena masu. No així pel que fa als newars, que són grans menjadors de carn. El buff (búfal d'aigua) és el més freqüent (la vaca, i per tant, la vedella és sagrada !), però també es consumeix cabra i fins i tot porc senglar. Al menjar newar abuden també les espècies, en especial la guindilla.



Els momos, d’influència tibetana, són boles de pasta farcida de carn o verdures que es cuinen “steamed” (al vapor), fregits o en sopa.



I l’estrella és el tè nepalí, especiat i amb llet. És deliciós sempre i quan no el demaneu a cap restaurant on tinguin menjar occidental.



El tongba és una beguda de l'Himalaia que es fa afegint aigua bullida dins un tub de bambú amb mill fermentat. Igual que les cervesses de qualitat, es sol beure amb canyeta.

Postres

Existeix una amplia varietat de postres empalagosos al Nepal. La llet és l'ingredient majoritari. Entre ells destaquen el barfi (dolça de llet), el rasbari (boles de llet), el lal mohan (boles de masa de llet fregides), el kheer (budín d'arròs) i julebi (bunyols de taronja amb xarop en forma de vuit).

A Bhaktapur no s'ha de deixar de tastar el juju dhau (la reina de les quallades), un iogurt increiblement cremòs.

I com ve al cas, aprofitem el post de Gastronomia per donar compte de perquè sembla haver-hi un buit aquest dia... què significa ? que no hem vist res del Nepal durant tot el dia ¿!? que no hem pogut visitar cap lloc màgic de tants com ofereix el país!? ... Doncs just això! perquè parlant de gastronomia precisament ens ha agafat una cagaleraaa!!! vaja, que hem hagut de canviar una mica els plans i ens hem passat tot el dia al wat... a l'hotel!

PD : Recomanació, no barrejar fuet amb pastís de banana i xocolata calenta!

Bodhnath és la llar d'una de les estupes més grans del món. La vila, també coneguda com a Boudha, és el centre religiós de la població tibetana de exiliats al Nepal. És un dels pocs llocs al món a on la cultura tibetana és accessible, vibrant i està lliure de restriccions.



Un bon moment per visitat Bodhnath és a última hora de la tarda, doncs els circuits de grups desapareixen i el lloc es transforma en la vila tibetana que és. A les gompes dels voltants es celebren pregàries i, amb la posta de sol, la comunitat comença a donar voltes a l'estupa. És un ritual que barreja la pràctica religiosa i un event social.



Nosaltres decidim fer nit a la mateixa plaça on es troba l'estupa i el resultat és espectacular. Des de la nostra habitació tenim una vista inmillorable de l'estupa, des de la qual hem pogut observar amb tranquil.litat l'ambient de pregàries dels fidels i les infinites voltes que en donen. La gent marxa definitivament ben entrada la nit i comença de nou el ritual un cop que surt el primer raig de sol. Ha estat una nit de poc dormir entre les prègaries de la gent i les tamborinades dels monjos però a la vegada molt reconfortant.

Igual que a Kathmandú, l'antic Palau Reial de Patan dona a la plaça Durbar.



A la plaça Durbar de Patan es concentra els temples més espectaculars de la arquitectura Newar del país. Es troba a Mangal Bazar, el barri comercial per excelència de Patan. I seguint la dita que al Nepal cada dia hi ha una festa, és tracta del dia del comerç, cosa que fa que la plaça estigui amb pràcticament tot el poble a carrer fent rituals per tenir èxits en les vendes. Podem veure tota una filera de dones amb la seva puja com a ofrena al déu.