de Trekking ...

Prova superada !!! Hem assolit la fita que ens havíem marcat !

El Trekking de 4 dies ens ha dut en una ruta circular que començava i acabava a Nayapul, a uns 1000 mts d'alçada.

El primer dia cal pujar uns 500 mts fins a Tikhedhunga per a situar-nos a 1540 mts.



El recorregut ens va portant per diferents pobles i petites viles que anem deixant enrera a mida que avancem. La seva gent ens observa encuriosida segurament per la raressa de les nostres vestimentes, entre altres coses... Aquí es pot anar observant la forma de vida de la gent de muntanya.







El segon dia és el més dur de tots ja que salvem un desnivell de 1.300 mts de pujada inacabable per uns esglaons que rebenten els bessons dels excursionistes. Acabem a Ghorepani, a 2840 mts.





En aquest tipus de trekkings es fa bastanta sociabilitat amb els demés excursionistes amb els que comparteixes camí. La majoria que hem anat trobant han estat de la península (Catalunya, Madrid, Salamanca, València, ...) però també hem tingut l'oportunitat de compartir ruta amb americans, japonesos, xinesos, d'Ucraina i Polònia, ...





I un cop als allotjaments una dutxeta per a recuperar forces pel dia següent i unes partidetes de Kiriki per amenitzar l'ambient...! ;D En Shiruca s'hi ha fet tot un expert ! Per cert, ja tenim nom per en Shiruca, realment en Shiruca es diu Keshar !!!

El tercer dia arribem a Ghandruk baixant un desnivell de 900 mts fins els 1940 mts. Aquesta matinada hem desistit de pujar al Poon Hill (un dels miradors més bonics dels Himalaia de tot el país) perque tot es manté tapat per la boira, tot i les pregàries d'en Keshar perque s'aclaraeixi una mica.

Aquest dia no és tant dur com l'anterior, però són unes 7 hores de caminada. A l'hora de jalar ens fotem uns atracons de película, vamus ! que ens estem posant como cerdus !!!

Llevat del primer dia, la resta del trekking ens acompanya la pluja que fa més ferragosa la caminada. De vegades no passa d'un lleuger plugim que s'agraeix per la calor que fa, i d'altres es transforma en un diluvi que ens obliga a anar-nos posant i treient els "ponxos".



Amb l'ambient humit també apareixen uns altres amics de ruta... les sangoneres !!! :S N'hi ha moltes i molt espavilades ja que no necesiten ni mig segon per enfilar-se peus amunt. No contentes amb això, també s'enfilen als arbres i matolls i et poden caure al damunt.

El darrer dia tornem a baixar 900 mts més de desnivell per a arribar al punt d'inici. Totes les baixades es solen fer per un camí d'esglaons, que donades les forces que queden, acaben de rematar els genolls i tormells. I per si no havia prou pluja, creuem un riu a l'alçada del genoll agafats tots tres de la maneta per la força del corrent, i fa que puguem acabar l'experiència xops de cap a peus ...



Aquest matí hem tingut sort i una petita part dels Himalaia ha aparegut en front dels nostres ulls. Es tracta del Annapurna Sud (7.219 mts) i el Hiun Chuli (6.441 mts) darrera del qual es troba el campament base per fer els Annapurna.

































Balanç Final SandraXavi
Estat FísicFeta caldo, genolls i espatlles fotudes i bessons carregats, vejam si demà es pot moure...de puta mare !
SotregadesInfinites relliscades i 2 caigudesInfinites relliscades i 1 caiguda (però ningú l'ha vista)
ConseqüènciesUn blau al cul i rascades diverses sense importànciaLa vergonya ha quedat reduïda a només un camperol
Atacs externs1 picada de sangonera i multituts d'intents + 1 picada brutal de mosquit1 picada de sangonera i multituts d'intents + 1 picada brutal de mosquit

5 comentaris:

Mila, la mare... ha dit...

Hola, he tornat a llegir tot el que heu fet durant aquets 4 dies, al final heu passat ponts eh? vigileu les caigudes i picades, a mi ja hem pica tot, que vagi molt bé. petons.

Anònim ha dit...

Els Peruans diuen....
Estem contents que hagueu superat aquesta prova pasada per aigua. la Sandra fa molt bona cara.. nosaltres avui en maniga curta al desert.. la vida son contrastos...
Ja us explicarem la nostra aventura amb els bugies.. Mare meva quins crits!!

Marta ha dit...

Pero que locos que estáis!!! yo sólo de pensar en ese camino me canso...si pienso en la cuestecilla del día de las raquetas y que casi no llego arriba!
Ahora toca descansar un poco, que asco de bichos!!!
Petons parella!

Albert ha dit...

Concepte de vacances molt curios... la resta de posts i del viatge que havieu comentat m'havia agradat molt però el del treking, buffff m'ha esgotat, apart el tema de les sangoneres... Quin patir!!!!!! Per l'any que ve us recomano una estada de 15 dies a Menorca.

SaXa ha dit...

Sa : Sí, hemos pasado por puentecillos de esos pero la verdad es que se veían seguros, aunque se movían mucho !

Xa : eeeeeer... i a Menorca hi ha muntanyes ¿? :P

Publica un comentari a l'entrada

Quant a nosaltres

Agost 2009

          1 2
3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

L'hora al Nepal

Temps Actual

Kathmandu