Avui coneixem a la fi personalment Raquel, voluntària de cooperació de la fundació Vicki Sherpa. Amb ella contactem des de Barcelona a través del vincle existent entre aquesta organització i Intervida.

Visitem una escola que tenen a la ciutat de Kathmandú destinada als nens de les famílies més pobres i amb menys recursos. En el moment d'admissions de nous alumnes, es desplacen fins a les cases d'aquestes famílies i seleccionen a aquells nens (un per família, per a que el màxim de famílies tinguin les mateixes oportunitats) que es vegin en les pitjors situacions. La selecció és bastant dura. Per posar un exemple, de vegades suposa escollir a un nen entre dos germans bessons...

De camí a l'escola veiem el terreny a on Intervida destina inversions per construir una nova escola. Ens comenten que els anirà molt bé degut a la proximitat amb l'actual escola. Si tot va bé en una setmana comencen a construïr.

L'escola té molt bona pinta, està molt ben conservada, mantinguda i neta ! Cosa que no podem dir del que hem anat veient de cap a cap del país durant aquestes setmanes que portem per aquí.



Que pena que algun desgraciat els va tirar a baix el que era la cuina-menjador per algun desacord extrany de terrenys. Però vaja, que aquí poc pensen en nens pobres desfavorits...

Acullen un parell de nenes amb serioses discapacitats motiu pel qual havien estat rebutjades de múltiples centres.

Assistim a una divertida assemblea que es realitza cada dia just abans d'iniciar les classes. Es reuneix tots els nens (dividits per edats) i es motiva a la meditació i relaxació. Els nens han de pensar en tres objectius a millorar al llarg de la jornada i, posteriorment, indicar un motiu pel qual donar gràcies o demanar perdó. Cada nen s'aixeca i emet el seu breu discurs abans d'encaminar-se cap a la seva classe... Al final del dia, es realitza una altra assemblea on els nens expliquen en quin percentatge han resolt els seus objectius.

Aquí ens assabentem que "Xavi" en nepalès significa : "Clau"!!! :O ... que porta deu abrir...!¿? je je je

Després de la visita a l'escola, ens dirigim a l'altra punta de la ciutat per veure un orfenat que també gestiona la fundació. També té molt bona pinta tant les infraestructures com el material escolar i les habitacions a on dormen els nens.



El primer que veiem és la jungla ! Sí, cert hi ha una jungla ! Tant sols entrar en ella s'abalancen sobre tu petits dimoniets meitat-humans meitat-micos que se't pugen a sobre tal i com si tu fossis un arbre. Evidentment et parlen i et diuen de tot i com és habitual nosaltres no ens assabentem de res...



Quan aconseguim sortir de la jungla, veiem la resta de pisos de l'edifici, amb nens més tranquils (una mica més grans :P) amb les seves diferents activitats. Classes netes, ordenades i molt ben cuidades, així com els dormitoris i la cuina més neta que hem vist del Nepal !



La veritat és que estan fent un extraordinari treball a més d'anar lluitant contra la corrupció que existeix a les altes esferes del país.