Torna a sortir el Sol !!! després d'uns dies monzònics ja tenim de nou el solete...

Un cop superat el trekking ens desplacem cap al sud en recerca d'una població no massa turística : Tansen.

De camí ens aturem en un "restaurant" de carretera i ens fotem el plat típic nepalés, el daal bhaat, de la manera tradicional del país : es llença el caldós daal pel damunt de l'arròs, es fan boletes amb els dits, s'hi afegeixen alguns acompanyaments (carn, patata, verdura, ... tot picant !) i ficar-s'ho tot a la boca amb la ma dreta (que amb l'esquerra es deuen fer altres coses, però això ja és una altra història... XD)



Tansen acostuma a ser tan sols zona de pas per arribar a la coneguda Lumbini (lloc de naixament de Buda) i bastant oblidada pels turistes. Cosa que ens agrada !!! ;)

Tant oblidada és que ni els nostres guies en coneixien massa, així que hem girat una mica els papers i hem esdevinguts en improvitzats guies. Així que entre tots, nosaltres amb la Lonely Planet i ells preguntant a tot quisqui, hem anat trobant els punts d'interés...

cal fer esment aquí (encara no ho havíem fet) del conductor que acompanya en Kesha, és un home molt extrovertit, molt caxondo (en general ho són molt la gent al Nepal) i que arrasa amb tot, així que com que tampoc en coneixem el nom, li direm Shunami !

Abans d'anar cap a Tansen, en Kesha (preguntant preguntant ...) ens porta a un temple que no apareix ni en la Lonely ! autèntic autèntic !!!



Clar, tot està més demacrat i més deixat perque no és un lloc destinat al turista, és un indret consagrat bàsicament a Shiva en el que la gent dels pobles propers hi va a fer les seves pregàries. El temple és el de Bhairabsthan.

Només entrar a Tansen ens topem amb les procesions. Els newars estan de festa i treuen als seus ídols dels temples per a passejar-los per la ciutat. És la festa de Bhadra Krishna Nawami. La gent li tira arròs a la figura i la volen tocar al seu pas.



El Palau Reial (Tansen Durbar) va ser atacat fa uns anys pel moviment maoista fins a quedar pràcticament en ruïnes. Ara l'estan reconstruïnt.



Es nota que per aquí no hi passen turistes, sóm l'atracció del poble i tothom se'ns queda mirant quan ens creuem amb ells. Anem passejant veient els punts més emblemàtics de la ciutat i mentre estem fent fotos i xerrant amb tot de canalla que ens aborda per que els hi fem fotos, s'hi acosten unes dones. Ja ens pensàvem que ens cauria bronca per fer fotos a nens i resulta que ens volen convidar a una festa.



Estan totes les dones celebrant el Teej Brata, en aquest festival les dones fan una mena de dejuni d'un dia en el qual només beuen aigua i mengen fruita i poca cosa més. Es reuneixen, ballen i canten tot pregant per la familia i en especial als homes de les seves famílies (recordem que al Nepal la societat és molt patriarcal). Així que en un tres i no res ens veiem envoltat de dones, amb un plat d'arròs amb llet, un puré de nosequè i algo de pollastre i aigua formant part de la festa i escoltant tot el que ens ve a dir la gent, en nepalés òbviament... i evidentment no entenem ni un borrall...





El festival és de dones i havia d'estar al caure... a la Sandra li regalen unes pulseretes i insisteixen per a que s'uneixi als balls !!! Així que amb moooooolt d'esforç al final s'hi anima (algú vol veure imatges !¿? :P) i acaba ballant enmig de tot el cotarro...!