Nepal és un país multiètnic. El grup ètnic més nombrós és el nepalí, descendent dels khas o pahari (muntanyencs). Van èsser segmentats segons el sistema de castes en chatrías, bahun (o brahmanes), thakuri, gharti i kami (dalit, intocables).

Els madhesi que ocupen les valls del Terai, són diverses ètnies que parlen les llengües indo-iranies maithili (3,6 milions), bhojpuri (2,2 milions) i awadhi. Viuen principalment a les zones de Narayani, Janakpur i Sagarmata. També es troben segmentats segons el sistema de castes, encarregant-se els iadava (suposats descendents dels Iadus, la família del déu Krishná) el paper dels chatrías. El concepte de madhesi originalment es refereix als pobladors de les valls en oposició als pahari muntanyencs.

Els newar són el poble originari de la vall de Katmandú. Al cens de 2001 van èsser empadronats 1.245.232. La major part, 825.458 persones, parlen el seu propi idioma, nepal bhasa o newari, relacionat amb les llengües tibeto-birmanes, però amb alguns elements propis de les llengües austroasiàtiques. Fins el segle XVI el poder del país el tenia la Dinastia newar.



Els magar, els assentaments dels quals s'estenen des de la zona de Dhawalagiri i Gandaki fins els districtes nord de Rapti i Lumbini, als registres del cens de 2001 van arribar a 1.622.421 persones. El seu idioma es relaciona amb les llengües sino-tibetanes i segons les seves tradicions van migrar al Nepal des de Siberia. La dinastia regnant després del segle XVI fins 2007 provenia de les castes superiors dels Magar.



Els tamang són al voltant de 1,3 milions de persones, viuen principalment a les zones de Bagmati i Janakpur. Segons la tradició foren enviats pel rei Trisong del Tíbet l'any 755 com a guàrdies fronterers del seu regne. Parlen un idioma molt relacionat amb el tibetà.

Els gurung, més de 500.000 persones que viuen a les zones de Gandaki i Dhawalagiri, principalment a les muntanyes, es dediquen a la pastura d'ovelles i al comerç. El seu idioma també es relaciona amb l'idioma tibetà.



Els sherpa, 155.000 al Nepal al cens de 2001, es va refugiar a l'Himalaia després d'emigrar des de Sichuan (China). Descendents dels primers pobladors del Nepal són els janajati o pobles indígenes.

Els tharu, són el poble aborigen de la selva de l'occident del Terai, principalment al sud de les zones Seti i Bheri. Són 1.200.000 persones que parlen un idioma indo-iranià. Viuen a cases comunals a on s'allotgen més de 150 persones.



Els kirat, kirati o kiranti són diverses ètnies natives de l'est del país. Conformaven la Confederació Kirata i segueixen la seva pròpia religió o mundhum. Segons les seves tradicions van arribar fa segles des de Yunan (China), des del nord de Birmania i Assam, tot i que al seu llibre sagrat el Kerat Vedá, remonta el seu origen fins a Mongolia. Les ètnies més conegudes kirat són els rai i els limbu.

Dins dels recents successos polítics, els Janajati reivindiquen la seva autonomia, tant del estat nepalí, com dels Madhesi, Khas i Magar que tradicionalment han estat dominants dins els seus territoris.