ROLWALING i NANGPALA

El Rolwaling Himal és una serra situada a l'oest de Khumbu (la vall de l'Everest) que serveix de frontera administrativa entre el Nepal i el Tíbet ocupat. Per aquest motiu durant molt de temps ha estat una zona restringida als visitants estrangers. Fa escassament dos anys es va obrir el pas de Nangpa La, que proporciona l'oportunitat de cobrir un trek extrem que precisament uneix les parts properes a la muntanya més alta del món amb el riu Bhote Kosi, situat molt més cap a occident.

La recompensa, a més de la visió del Chomolungma - nom tibetà de l'Everest - i els impressionants cims que té al seu al voltant, és viure les sensacions del desert dels altiplans tibetans. És una caminada exigent i reservada a muntanyencs amb experiència, doncs discorre a una altitud considerable i en un entorn àrid i hostil.

Són necessàries gairebé quatre setmanes per a completar el viatge, doncs cal acabar la travessia a Lukla, on es pot agafar una avioneta per tornar a Katmandú.

Precisament per ser un trekking molt poc freqüentat, cal assegurar-se que l'equip de suport és competent i coneix la zona, doncs la manca de serveis d'ajuda és absoluta (encara que es creuen localitats, poc poden oferir al viatger).

Regió : Rolwaling Himal. àrea de l'Everest. Nepal central i oriental.
Dificultat : El Nangpa La està a 5.716 m. És un lloc remot i poc freqüentat. Trek difícil i llarg.
Quan anar : Abril. octubre i novembre.
Recolzament : Guia, portejadors i cuiners. Imprescindible material d'acampada. Hi ha poblacions, però només refugis a les etapes finals.
Accés : Barabise (amb autobús des de Katmandú).

HUMLA KARNALI I KAILAS

Trek que té intencions "ocultes". És a dir, es tracta d'un itinerari que en realitat està servint per a, des de l'extrem noroccidental del Nepal, cercar un pas cap al Tíbet i circumvalar la muntanya més sagrada de la Terra, el Kailas. Els cinc dies en territori nepalí, remuntant el riu Karnali, i la jornada addicional per a vèncer el Nara La i arribar a la frontera xinesa, no obstant això, resulten altament estimulants. La transició del verdor monzònic a la sequedat extrema del desert tibetà es converteixen en un agradable entreteniment visual. Pel camí, monestirs amb dotzenes de novicis amb el de Kermi, cascades espectaculars o aigües termals per a relaxar la musculatura. A més, ensopegarem amb les tradicionals caravanes de cabres que transporten sal des del Tíbet fins al Nepal.

Si es desitja passar a la vessant tibetana és convenient realitzar la travessia a l'estiu. Això implica que mentre estiguem al costat meridional de l'Himalaia les possibilitats de viure sota un xàfec més o menys permanent són elevades. Però la fita del Kailas, el llombrígol de la Terra, el Tron de Shiva, l'indret que hinduistes, budistes i bon veneren, justifica la remullada.

Com a regal addicional, el pas pels llacs bessons de Manasarovar i RakshasTal, dues meravelles turqueses que embadaleixen al més expert endrapador de bells paisatges.

Regió : Nepal noroccidental.
Dificultat : El trek és senzill (6 dies al costat Nepalí i 3-4 en el tibetà), encara que cal passar dos colls alts : Nara La (4.580m) i Drolma La (5.630m). La zona està subjecta a restriccions. És imprescindible disposar d'un permís i visats xinesos per entrar al Tíbet.
Quan anar : Agost i setembre.
Recolzaments: Guia, portejadors i cuiners. Imprescindible el material d'acampada.
Accés : Simiko (en avioneta des de Nepalgundj, a on s'arriba amb autobús amb sortida a Katmandú).

DHAULAGIRI

Quan un baixa de l'avioneta a Jomsom i aixeca la vista cap a la riba esquerra del Kali Gandaki, descobreix una piràmide de set mil metres rugosa, preciosa, intimidatoria. És el Nilgiri. El caminant creu que res podrà millorar aquest espectacle natural. Però està en un error. Només ha de dirigir la mirada al costat oposat del riu per ensopegar amb alguna cosa que ho supera: els 8.167 mts de el Dhaulagiri-l. En aquesta ocasió la imatge és la d'una dent de tauró amb la teixidura setinada i suau d'una merenga.

Envoltar aquesta imponent muntanya suposa realitzar un trek curt, però que reclama l'ajuda i acompanyament d'un guia expert, doncs els camins no són freqüentats i, en conseqüència, una mica difícils de trobar. En tot just nou jornades es pot completar una volta sencera partint de Beni o de la molt més agraciada localitat de Marpha.

Aquesta travessia proporciona arribades a gegantins amfiteatres com el Pas Francès o el coll de Damphus, des dels quals es tenen esplèndides panoràmiques d'aquesta zona occidental de la regió de l'Annapurna i, per descomptat, dels cims que li donen nom. Es contemplen, a més de la principal, tots els cims del Dhaulagiri, el Tukuche, el Gurja Himal i les glaceres Chhonbardan i Tsaurabong, passant per la suggeridora Vall Amagada.

Regió : Annapurna. Nepal occidental.
Dificultat : Encara que curt, és difícil i exigent. Altitud màxima. 5.300 mts.
Quan anar : De març a maig, i octubre i novembre.
Recolzaments : Guia (és important que conegui bé la zona). portejadors i cuiners.
Accés : Beni (amb autobús des de Katmandú) o Marpha (a peu des de Jomsom, a on s'hi arriba en avioneta procedent de Pokhara).