Al Nepal, a on la majoria de la població és hinduista, hi ha milers de divinitats com ara les Kumaris, escollides per complir els "32 atributs de la perfecció" i ser reverenciades com a deeses verges fins que arriba la primera menstruació.

Segons una tradició que data del segle XVII i que endinsa les seves arrels molt més enrere, així es coneix a les nenes que són seleccionades entre els dos i els quatre anys al creure's que són la reencarnació de la deesa Taleju, una de les milers de divinitats que són adorades a aquest regne hinduista.



Per tal d'escollir a la deesa vivent, que ha de pertànyer a l'ètnia Newar que habita la vall de Katmandú, ha de formar part de la casta d'orfebres i ferrers i complir els 32 “atributs de la perfecció”. Entre ells, destaquen una salut de ferro, el seu horòscop, dents perfectes, cabell molt negre, unes pestanyes com una vaca, un cos com el d'una figuera, unes cames de cérvol, un pit de lleó i la veu dolça i clara d'un ànec.

Però el més important és que no tingui por a la foscor per tal de superar sense símptomes de feblesa la festa del Dashai, una “nit negra” a on ha de romandre dins el temple de Taleju mentre es sacrifiquen 108 búfals i cabres.

Si, a més a més, reconeix els efectes personals de l'anterior deesa verge, no hi ha cap dubte que Taleju s'ha reencarnat en la nena, que a partir d'aquest moment és venerada tant per hinduistes com per budistes no tibetans. Vestida de vermell, amb el cabell recollit i profusament maquillada amb un tercer ull pintat, es veu obligada a asistir a nombrosos festivals religiosos per a rebre l'adoració dels seus fidels, que toquen el seu peu amb el front.

Tot i que al Nepal hi ha diverses deeses vivents, la més important és la Kumari Reial, que viu reclosa dins el Temple de Taleju i pràcticament no veu la seva família fins que, amb l'arribada de la primera menstruació, perd la seva condició divina.

Quan arriba la primera menstruació la Kumari es veu obligada a abandonar el Temple i tornar a l'estil de vida habitual, això sí rebrà una pensió mensual d'uns 60 euros que el Govern destina a les Kumaris.

Es diu que les kumaris, després de sortir del temple, tenen moltes dificultats per trobar marit, doncs la llegenda diu que l'home que contragui matrimoni amb una d'elles morirà jove.

I és que la vida d'una deesa vivient no és tan fàcil com sembla, i menys encara a un país amb tantes divinitats i tanta competència com el Nepal.