El Yeti és una de les més conegudes exportacions del Nepal, i ha esdevingut una icona biològica molt debatuda si fa o no fa entre la zoologia i la religió popular.

Abans d'esverar-se i fugir corrents de l'habitació, cal prendre en compte que la facció pro yeti compta amb veritables partidaris. El 1938 el muntanyenc Bill Tilman va seguir la pista de petjades de yeti durant més d'una milla.

Eric Shipton fotografià un petjada de yeti al glaciar Menling/Menlungtse el 1951. Edmund Hillary dirigí una expedició el 1960 per resseguir el rastre del yeti, igual que en Chris Bonnington el 1986 el qual va escriure un llibre sobre el tema.



Hi ha munts de casos que afirmen haver-lo vist. A la regió de Rongbuk dins el Tíbet aparentement es va descobrir el cadàver d'un yeti ofegat el 1958. El 1998 l'informe policial arran de la mort d'una dona sherpa a prop de Dole, al trekking de Gokyo, al Nepal, esmentava com a causa de la mort "atac de yeti". Yoshiteru Takahashi, el conegut cercador del yeti del Japó, el 2003 va afirmar haver trobat una cova de yeti al Dhaulagiri (la seva càmera es va congelar abans de poder fer-ne una foto...).

La regió de Rolwaling sembla ser el cor de les aparicions del yeti, seguida d'aprop per la de Khumbu. Els excursionistes que segueixin la ruta fins el camp base de l'Everest encara poden veure el cuir cabellut d'un yeti al monestir de khumjung (en realitat feta de la pell d'un serow, una espècie de cabra-antílop), tot i que la ma del yeti de Pangboche, que es diu que era la d'un lama momificat, ha desaparegut misteriosament. Les "pells de yeti" de la regió en realitat són d'ós blau de l'Himalaia.

La paraula "yeti" prové del tibetà yeh-teh, "home d'indrets rocosos i nevats". Els noms tibetans alternatius són migyu i mehton kangmi, o "abominable home de les neus". Llegendes de primera ma expliquen que té la pell rogenca, cap cònic, un udol agut i una extranya ferum a all, però un cartell al monestir de khumjung esbossa els diversos tipus de yeti de forma més sutil, i el que és més important, en termes culturals. Segons proposa, el dre-ma i el tel-ma, semblants al mico, són missatgers de la calamitat, mentre que el chu-ti camina a quatre potes i caça cabres, ovelles i yaks. El pitjor de tots és el mi-te, devorador d'homes i amb molt mal geni.

El viatger està avisat !

(Bradley Mayhew)